El somni de la regionalització
Anit (verb tenir, pretèrit indefinit, primera persona plural) un somni optimista, com receptat pel metge contra els maldecaps diaris i com els que (verb fer, Pretèrit imperfet, primera persona plural) al temps de la nostra infantesa. (Verb somniar, pretèrit indefinit, primera persona plural) la primavera: flors i violes i romaní i el nostre cirerer tot vermell de fruita. Un cel serè com un ull de peix i un horitzó sense terrorisme i sense l’amenaça dels exercicis militars. I, cosa més curiosa encara, (verb acabar, pretèrit indefinit, primera persona plural) aquest somni feliç amb la notícia que el govern de Paris (verb decidir, Pretèrit imperfet) de fer un pas més cap a una regionalització veritable.
Sobre aquest darrer punt, la nostra divagació somiosa i benastruga (verb ésser, pretèrit indefinit) moderada. Res d’imaginar la nostra Regió gaudint d’uns poders comparables als de les contrades alemanyes, angleses o italianes, res del gènere de l’estat de les autonomies espanyol, que (verb reconèixer, present d'indicatiu) a la Catalunya sud-pirinenca la cooficialitat del català i que suposa un pressupost per habitant vuit vegades superior al que (verb estilar-se, present d'indicatiu) a la nostra regió del Llenguadoc-Rosselló I (verb saber present d'indicatiu primera persona plural) be prou que el calé és la materialització clara del vell principi de qui paga (verb manar, present d'indicatiu) . A casa nostra, el centralisme (verb tenir present d'indicatiu) tanta tradició que una regionalització profunda i sobtada (verb poder, condicional simple) provocar traumes irreversibles, fins i tot entre nosaltres mateixos, perquè no ens hi esperem. Tanmateix (verb somniar, Pretèrit imperfet, primera persona plural) que el respecte de la diversitat lingüística i cultural de la qual hom (verb parlar, present d'indicatiu) vora el Sena no (verb ésser, Pretèrit imperfet) tan sots aplicable als països llunyans sinó també a les anomenades llengües regionals de l'Hexàgon
Hem somniat que hom ens (verb deixar, Pretèrit imperfet) definir i defensar allò nostre, el nostre patrimoni, i viure d’acord amb el nostre tarannà propi, la nostra idiosincràsia, el nostre demble, en un mot la nostra identitat. Que els pares que (verb reclamar, Present d'indicatiu) la docència del català per a llurs fills, per a la seva prole, (verb ésser, Pretèrit imperfet) escoltats, atesos, exaudits. Que ningú no (verb atrevir-se, Present d'indicatiu) a al·legar a aquell que (verb expressar-se, Pretèrit imperfet) en la nostra parla en un lloc públic que aquí som a Franca. De fet, (verb ésser, Pretèrit imperfet primera persona plural) nosaltres qui (Verb somniar, Pretèrit imperfet) que érem a Franca, però una França segons els nostres somnis, és clar!

Pere Verdaguer.

Text del dictat fet a Perpinyà el 2003.