Salvador Dalí
"(Verb tenir, primera persona plural, Present d'indicatiu.) la casa al bell mig de l’avinguda de l’estació, a quatre passos del Centre del Món que marquen per Nadal les il·luminacions de la Fidelíssima Vila. No en (Verb treure, primera persona plural, Present d'indicatiu.) cap glòria ni, val a dir, cap benefici. Això que (Verb dir, Pretèrit imperfet) el diví Dalí de l’estació de Perpinyà (Verb ser, Pretèrit imperfet) , de fet, compatible amb el que (Verb escriure, Pretèrit plusquamperfet) abans el clàssic Blaise Pascal, el qual (Verb afirmar, Pretèrit imperfet) que el centre de l'univers (Verg ésser, Present d'indicatiu) a tot arreu mentre la seva circumferència no és enlloc. Hi (Verb haver, Condicional compost) per consegüent, més mèrit que l’estació de Perpinyà (Verb ésser, Pretèrit imperfet de subjuntiu.) a la circumferència del món que al seu centre. És veritat que aleshores els de Paris i els de Madrid que sempre (Verb estar, Present d'indicatiu.) a la que salta, (Verb fe,r Condicional compost) valer que amb una situació tan excèntrica no hi (Verb haver, Pretèrit imperfet) cap urgència de construir el TGV
Però (Verb deixar, primera persona plural, Present d'imperatiu.) les estacions de banda i (Verb celebrar, primera persona plural, Present d'imperatiu.) de bon cor l’any Dalí, que d’altra banda pot ser un bon negoci. (Verb dir, primera persona plural, Futur d'indicatiu.) que el pintor, després d’una etapa cubistitzant, (Verb ésser, Present d'indicatiu) un veritable iconoclasta, però també un representant dels intel·lectuals espanyols de la generació del 1927, un artista fet a mida del surrealisme, moviment nat de les desil·lusions consecutives a la primera guerra mundial. Com que la raó i la ciència (Verb fracassar, Pretèrit plusquamperfet) , no podent evitar el cruent conflicte, (Verb caldre, Pretèrit imperfet) fiar-se més de l'instint, de la intuïció i del somni. Dalí (Verb representar, Pretèrit imperfet) una pintura metafísica, unes escenes oníriques, amb curiosament; una minuciositat tècnica que (Verb fer, Pretèrit imperfet) parlar d’academicisme. A París (Verb fer-se, Pretèrit imperfet) amic de Paul Eluard a qui (Verb pispar, Pretèrit imperfet) de passada l’esposa, la Gala. Però la seva actitud davant la pujada del feixisme (Verb incitar, Pretèrit perfet perifràstic) André Breton a foragitar-lo d'entre els surrealistes ortodoxos. Mesura més política que artística, ja que Salvador Dalí no deixa de ser sens dubte el més pur representant del surrealisme pictòric. A aquest títol i mitjançant un oportú misticisme barroc, (Verb enriquir-se, Pretèrit perfet perifràstic) entre París i Nova York (..)
Tot és qüestió de fe, en suma, i per la nostra part, no (Verb descartar primera persona plural, Present d'indicatiu) del tot a l’avenir la idea que l’estació de Perpinyà (Verb poder, Condicional simple) ben ser el Centre del Món, la qual cosa ens (Verb permetre, Condicional simple) de lliurar-nos als èxtasis cosmogònics a bon preu. "

Pere Verdaguer.

Text del dictat fet a Perpinyà el 2004.